avui llet amb mel, sofà i tele

Hola, és curiós, tu no em sents, només em llegeixes, però si em sentissis segur que comentaries el que comenta tothoom aquests dies: quina veu que tens! I és que és el que té la grip, el refredat, o el que sigui que tinc. Alguns dirien que només tinc febrícula (perque no passo de 37,05), altres que tinc un quadre pre-gripal o paragripal... En fi, el cas és que no faig més que tenir mal de cap, que estar cansada i tinc un refredat que no em deixa en pau! Per això avui em prenc aquest gotet de llet amb mel... i m’estiro. Al sofà… em tapo… I… Bé, poso la TV una estona.
Per la tarda, impensable! Màquinas de la verdad per tot arreu, xafardejos i més xafardejos sobre gent que ni em sonen. “El tomate”, el qual feia mil anys que no veia ni un trosset perque estic a la feina i perque no m’interessa, resulta que encara parla de la Pantoja.. no se’n cansen!
Bueeeno... hipopòtams a la 2. Això encara. Que macos. “el pequeño se proteje de los machos escondiéndose detrás de su madre....”. Per què posen aquestas veus tant avorrides als documentals d’animals? AH, clar, perque els emeten a l’hora de la migdiada.
Nooooo... culebrooooons... Bety la fea 2! Ffff… passem a la TDT millor! Això és una garantia? Doncs bé, mig mig. Més varietat però més ventall per a més xorrades. No sé massa què dir... Molta serie repetida, tarot... fff... No em convenç. Em quedo amb la ràdio, de veritat!
M’agrada la tele, sí, no faré ara el típic discurs de que la televisió no cal ni mirar-la perque en realitat hi ha programes que estan bé i series entretingudes (l’entreteniment és molt important i sa!) però s’ha de rebuscar... I sobretot, no mirar la tele per la tarda! Pobres nens! Els han suplantat els dibuixos perdetectors de mentides del Dinio i companyia!
És millor estar malaltona al llit amb la ràdio o dormint. Al vespre ho tornaré a intentar.

Avui us deixo aquella mítica cançó de l’Alaska.. sí, és clar, ho has encertat! És la d’Abracadabra de La Bola de cristal! Perque la recordeu i la lletra, que potser mai l’havieu llegit directament com jo, i és curiós adonar-se’n de tot el que diu la cançó i que no sabíem. A més, així recordem la tele que ens agradava a tots de petits! Fins a la propera, que espero qqe sigui ja al nostre cafè i no a caseta.



TITULO: Abracadabra
AUTOR: Jose María Cano
INTERPRETE: Olvido Gara (Alaska)

Fíjate en el sol que brilla
encima de la camilla
sin pilas ni enchufes a la red,
puedes ver como en videocassette.
Esta bola adivina
pone música divina
y sin plato ni amplificador
suena igual que en la televisión.
Zoom, zoom..., culombio, culombio
zoom, zoom..., y me pego un voltio,
apréndete estas palabras
son el nuevo abracadabra
zoom, zoom..., faradio, faradio
zoom, zoom..., y me importa un vatio
que tiene esta bola
que a todo el mundo le mola.
Te sientas enfrente
ves como el cine
todo lo controla, es un alucine
es como un ordenador personal
es la Bola de Cristal.
Sintoniza los canales
foráneos y nacionales
>>>>
con sistema Secam o Pal
se ve todo como muy real.
Retransmite sus inventos
diferidos o en directo
cine, musicales y ajedrez
o parchis relevos 3 x 100.
Zoom, zoom..., culombio, culombio
zoom, zoom..., y me pego un voltio
apréndete estas palabras
son el nuevo abracadabra.
Zoom, zoom..., faradio, faradio
zoom, zoom..., y me importa un vatio
que tiene esta bola
que a todo el mundo le mola.
Te sientas enfrente
ves como el cine
todo lo controla, es un alucine
es como un ordenador personal
es la Bola de Cristal.
Te sientas enfrente
ves como el cine
todo lo controla, es un alucine
es como un ordenador personal
es la Bola de Cristal.