Avui el dia s’havia aixecat fred i ventós. Tot indicava que seria d’aquells dies que no vols sortir de casa per res del món, com si t’haguessis de protegir d’alguna cosa. Unsms curt i concís m’arribava només encendre el mòvil i així sabia que la Iaia rosita de la marta ens ha deixat. Hem volgut estar amb ella aquesta tarda i amb tota la família... Què més es pot fer? Els amics no estem només per anar a prendre cafès.
Paradoxes de la vida avui la abuela Juana fa anys. És curiós. Avui quan la trucava no he pogut evitar pensar en la Iaia Rosita de la marta i... bé... pensar en lo vulnerables que som en realitat.
Vull des d’aquí denunciar públicament com s’ha fet milions de cops a la uralita, perque, com deia la Marta en el seu nick del mesenger l’altra dia: “va crear molts llocs de treball però va deixar moltes morts anunciades!”. L’asbestosi ha afectat masa gent de la zona!
Entitats com l’Associació d’afectats per l’amiant lluiten per fer una mínima justícia. Des d’aquí vull que quedi constància, tot i que no serveixi de massa, que la gent sabem d’on ve tot això i quins en són els responsables.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario