Un cafè literari

Bona nit a tots i totes,

avui, en motiu de la diada de Sant jordi, he volgut convertir el nostre cafè en un d'aquells cafès literaris de principis de segle (ara ja gairebé no existeixen) i us he volgut regalar la llegenda tant coneguda però que a vegades se'ns oblida a troços, que tradicionalment s'explica per a aquest dia. Suposo que tos la coneixeu però m'ha semblat maco reproduír-la aquí.

Si voleu posar poemes, petits escrits o roses als vostres comentaris seran benvinguts!

Feliç sant Jordi!



Llegenda

Temps era temps que un drac terrible atemoria els habitants d'un poblet de Catalunya anomenat Montblanc. El drac causava estralls entre la població i devorava
els animals de pastura de la vila, fins que es van acabar. Per calmar la ira del drac, els habitants van decidir que cada dia sacrificarien una persona,
triada per sorteig, i l'oferirien al drac com a senyal de bona voluntat.

Però, un dia en què regnava la foscor la persona que havia de ser sacrificada era la filla del rei. Quan era a punt de ser engolida pel drac va aparèixer
un cavaller coratjós que es va enfrontar a la bèstia malvada. Era sant Jordi. Li va clavar la llança al drac, i de la sang que en va rajar va néixer un
roser de roses vermelles. Des d'aleshores, és costum a Catalunya regalar una rosa a la persona estimada.

Sant Jordi, patró de Catalunya, va esdevenir símbol del territori català amb la Renaixença, moviment polític i cultural que va recuperar els signes d'identitat
catalans.